15è Premi literari 7 lletres

Parlo d’escriptura i ho faig amb imatges. L’emoció és tan gran que no puc expressar-me d’altra manera que en el moment en què vaig rebre el premi, el divendres 18 de setembre, al Castell de Concabella: Em sento agraïda de què una obra meva rebi un premi literari, i em sento enormement feliç de què aquest premi sigui el 7 lletres, el de casa, un referent literari.

I és que ja no és només la publicació, el premi econòmic que suposa o el gran reconeixement que implica, és compartir un somni amb tantes persones que em donen suport i estima a cada passa que faig.

Avui les imatges parlen i, ja que l’aforament era limitat, almenys, amb aquest vídeo creat a partir de les imatges filmades per en Guillermo de Santisteban Gutiérrez, sento que comparteixo el moment amb vosaltres.

Senzillament, una i una altra vegada: Gràcies!

Ràdio

Premsa:

Us repto a deixar de ser ego

Escoltar els que ens envolten, no jutjar, sentir

He entrevistat a moltes persones: joves, velles, que xerraven pels descosits, que parlaven amb els silencis, que amb un gest o amb una mirada ho deien tot. No sóc periodista ni detectiu; de fet, no sabria etiquetar-me amb una sola paraula, és més un acte, una forma de comprendre, connectar amb la persona del costat i trobar allò que ens uneix, que habitualment és, ara us sorprendreu, que som persones. Quan escolto no estic sola, doncs, m’acompanya qui transmet, qui s’entrega; un regal.

La primera vegada que vaig ser conscient que la veu dels altres m’enamorava,fou quan tenia disset anys i feia el treball de recerca sobre la repressió a Catalunya durant la postguerra. Vaig entrevistar a dotze avis i àvies, obrers i pagesos en la seva majoria. Foren entrevistes d’entre vint minuts i dues hores i mitja. Avui, recupero el treball i em segueixo fascinant d’aquells testimonis, també m’esgarrifo de la vigència que tenen algunes de les seves frases.

La gran descoberta fou que la dita “de la meva vida se’n podria escriure un llibre” és real, gens exagerada. Si trobes la manera de transmetre-ho, totes les vides són dignes de ser llegides.

seguir llegint