El planeta demana un respir, respira tu també

He esborrat de l’agenda tot allò que m’havien anul·lat, feia mal veure-ho. Ara tinc els fulls en blanc.

Aquests dies poden arribar a treure el millor o el pitjor de cada una de nosaltres. Les xarxes es col·lapsen amb imatges i àudios de tota mena: gent que acapara queviures de forma histèrica, baralles per un paquet d’arròs, àvies que es queden amb la cistella buida, insensibles que abandonen els seus gossos tot creient que aquests poden ser portadors del virus, missatges discriminatoris cap a la comunitat xinesa, etc. però per damunt de tota aquesta misèria, el que abunda més i hem de reforçar, són les iniciatives ciutadanes d’arreu del país, de pobles, ciutats, barris i carrers, on les persones surten a les seves finestres, canten, s’envien missatges de suport o una senzilla salutació, des de casa seva comparteixen poesies, teatre, concerts, classes de ioga o de ball, acudits per alegrar el moment i encara més important, missatges de gratitud cap a tots aquells professionals que, tot i el risc, segueixen treballant de valent.

            No, és clar que no és bo tenir un virus que intenta conquerir-nos a tots. Ja fa segles que estem cansades de les corones, i aquesta no n’és una excepció. Això sí, ho sabem totes i ho hem de reconèixer: el planeta necessita aquest respir, nosaltres necessitem aquest respir. La Terra l’està aprofitant, els nivells de contaminació han baixat de forma considerable; aquest virus petit, petit, que corre i s’escola per tots racons, també ha aconseguit que per fi ens aturem. Hem de quedar-nos a casa per aturar el virus, i també hem de quedar-nos a casa perquè la nostra verdadera llar, la nostra Terra, pugui seguir respirant.

            I tu, respires?  

            Les queixes, l’estrès, el consumir perquè sí… tot això, aquest dies, ja ho pots anar oblidant.

            M’he quedat sense feina i sense sou. Com a tu, em preocupa l’economia i el com remuntar. Però és una preocupació ínfima, més diminuta que el mateix virus, si la comparo amb els beneficis que pot tenir l’aturada, a nivell mundial i a nivell personal. Queda’t a casa per aturar el virus i protegir a la població de risc, queda’t a casa perquè el planeta respiri, i ja que t’obliguen a aturar-te, atura’t de  debò, queda’t a casa per respirar i agraeix als que estan fora a primera línia, perquè tu et puguis quedar a casa. Agraeix també a tothom que treballa confinat, amb fills que demanen l’atenció, amb horaris reinventats i ho fan tant bé com poden.  

Aquests dies escric i llegeixo més que mai, medito més que mai, ballo més que mai, parlo per telèfon amb família i amics més que mai. Viatjo sense moure’m de casa i no trobo a faltar agafar el cotxe. Que descansi el cotxe. Trobem a faltar les abraçades i els petons, genial! Així quan ens tornem a veure potser no pensarem en respondre correus o el whatsapp. Cansem-nos de les pantalles, tanca el mòbil ara mateix si vols, no cal que segueixis llegint si ja et ressona què fer amb el temps que t’han regalat.

Balla, medita, respira! I fes-ho sense pensar gaire, només sentint la llum que ja portes dins. Envia aquesta llum a totes les persones que ho necessiten en aquest moments, que no són poques. Quan s’acabi aquesta etapa inesborrable de la nostra història, que sigui per començar-ne una on les iniciatives ciutadanes, les salutacions als veïns, els gests de suport i d’agraïment, la cultura, les abraçades i els petons siguin la prioritat.

Balla, medita, respira!

Estima.